L'atur dona molt temps lliure

Ja soc un més dels quatre milions i mig d’aturats. Fa un mes i mig que estic buscant feina sense cap altra feina que buscar feina (que és una feinada), tot i la ingratitud de la tasca.

Avui, a més, em trobo al carrer des de les vuit del mati, sense opció d’entrar a casa fins les onze i mitja que torni la xicota i porti amb ella les meves claus de casa. Només son tres hores, però sense res a fer, ni on anar, poden esdevenir les més llargues del mes.

Tracto d’entregar-me a la creació que em demana l’abandonament del blog, tracto de parlar d’alguna cosa més que de parlar, però un cop més, les paraules semblen amagar el seu significat entre lletres i més lletres per confondre’m i no deixar-me dir res. Tant esquives i juganeres son les paraules. Potser he de canviar de tàctica i prémer tecles a l’atzar.

Kjñalshotiundgsalkjgasd,.sadjgoasihgañlgsjlaj´gljj´ ajgflaskj´g laskjgfakj´ásjgákj´gj´kjñkas kj´kasg´ñk. Tampoc així te sentit.

Potser puc escriure al reves. ...osnep euq le rid restoP. Però tampoc te sentit. Maleïdes paraules enjugassades...

Avui poden amb mi. El cafè s’acaba. Res a dir. Res a fer.