RELAXANT-NOS

Aquest últim mes ha estat un mes estrany per mi.
Després de molts anys de no estudiar gens, he hagut de reprendre el costum de fer-ho, i a més, amb pressió afegida. Fa cosa de nou mesos em vaig presentar a unes oposicions. Malgrat que realment he tingut molt de temps per preparar l'examen, no he tingut el temari real fins fa un mes. Durant els anteriors vuit mesos, havia estat preparant un temari per a unes oposicions diferents. Així que només he tingut un mes per preparar-ho. Aquest dissabte passat vaig fer l'examen i no en sabré res fins el 18 de novembre com a molt aviat, per tant, respiro però encara no em relaxo.

Per una altra banda, des del divendres passat tenim un gran esvoranc a la porta de casa, i de moment han desallotjat els veïns de l'edifici del costat. Encara no podem dir si també ens trauran de casa o no, perquè de moment estan excavant per sota del nostre edifici. Tot i que ja han tapat l'esvoranc amb formigó, ara estan fent forats en diversos llocs del carrer, però sobretot a la porta mateix de casa, ja que sota el nivell del carrer, sembla que tenim l'edifici inundat.

Com deia doncs, no em puc relaxar gaire ja que de moment segueixo sense feina, sense saber la nota de l'examen i sense tenir clar si durant els propers dies conservarem la casa. De fet porto gairebé tot el cap de setmana amb un neguit que tot just puc mal amagar per mirar de fer la convivència amb la companya de pis i la parella una mica més tranquil·la. Malgrat això estic nerviós i no em trobo gaire bé. No em fa mal res, però no em trobo bé. Suposo que tot és per la incertesa de no saber que passa amb el pis, no saber que em puc estirar tranquil·lament a fumar mentre miro la tele amb tota la calma del món. Encara que no hagi de sortir de casa, he d'estar preparat per fer-ho en qualsevol moment. Estar així és un estrès i a la llarga passa factura.

Espero que com a mínim deixi de ploure i surti el sol una setmaneta per eixugar el formigó, i els carrers, i les nervioses ànimes dels veïns.