Aquest últim mes ha estat un mes estrany per mi.
Després de molts anys de no estudiar gens, he hagut de reprendre el costum de fer-ho, i a més, amb pressió afegida. Fa cosa de nou mesos em vaig presentar a unes oposicions. Malgrat que realment he tingut molt de temps per preparar l'examen, no he tingut el temari real fins fa un mes. Durant els anteriors vuit mesos, havia estat preparant un temari per a unes oposicions diferents. Així que només he tingut un mes per preparar-ho. Aquest dissabte passat vaig fer l'examen i no en sabré res fins el 18 de novembre com a molt aviat, per tant, respiro però encara no em relaxo.
Per una altra banda, des del divendres passat tenim un gran esvoranc a la porta de casa, i de moment han desallotjat els veïns de l'edifici del costat. Encara no podem dir si també ens trauran de casa o no, perquè de moment estan excavant per sota del nostre edifici. Tot i que ja han tapat l'esvoranc amb formigó, ara estan fent forats en diversos llocs del carrer, però sobretot a la porta mateix de casa, ja que sota el nivell del carrer, sembla que tenim l'edifici inundat.
Com deia doncs, no em puc relaxar gaire ja que de moment segueixo sense feina, sense saber la nota de l'examen i sense tenir clar si durant els propers dies conservarem la casa. De fet porto gairebé tot el cap de setmana amb un neguit que tot just puc mal amagar per mirar de fer la convivència amb la companya de pis i la parella una mica més tranquil·la. Malgrat això estic nerviós i no em trobo gaire bé. No em fa mal res, però no em trobo bé. Suposo que tot és per la incertesa de no saber que passa amb el pis, no saber que em puc estirar tranquil·lament a fumar mentre miro la tele amb tota la calma del món. Encara que no hagi de sortir de casa, he d'estar preparat per fer-ho en qualsevol moment. Estar així és un estrès i a la llarga passa factura.
Espero que com a mínim deixi de ploure i surti el sol una setmaneta per eixugar el formigó, i els carrers, i les nervioses ànimes dels veïns.
diumenge, 6 de novembre del 2011
dimecres, 22 de juny del 2011
Estimat Carod-Rovira
Estimat Carod-Rovira:
Com a català de pro que soc, em sento mal representat per el govern que em toca patir, i òbviament no estic d'acord amb el seu funcionament ni constitució.
Curiosament em sento encara pitjor representat per tu, especialment després de les teves declaracions a "Nació Digital" pixant fora de test. Sembla que el teu discurs es articulat des de la ignorància mes absoluta, ja que si haguessis estat passejant per les acampades, t'hauries adonat sense cap mena de problema que a plaça Catalunya, no només no s'ha pintat res, sinó que a mes resulta que hi ha urinaris perfectament ubicats i assenyalats per que no calgui pixar a allà, especialment per la gent que hi dorm ja que resultaria summament insuportable.
Per altra banda, em sembla vergonyós que per tal de tenir uns minuts, et dediquis a parlar tan negativament d'un moviment que no ha mostrat la seva renuncia a la identitat, que nomes ha expressat el fet que no es el moment idoni per discutir això que portem segles discutint sense solucionar. Hi ha coses mes importants que aquesta, al cap i a la fi si em moro de gana me la pela fer-ho en català o en castellà.
Finalment només em queda dir que si fessis servir la closca, t'adonaries que la independència no es sinònim de exclusió sinó d'integració en un país lliure que no te por d'acollir deferents cultures. També he de dir que gràcies a bestieses com les que has dit només aconseguirem que la resta de pobles de la terra ens vegin com el que no som: com un poble barbar i separatista.
Per tot això, només puc dir:
QUE NO, QUE NO, QUE NO EM REPRESENTES!!
Com a català de pro que soc, em sento mal representat per el govern que em toca patir, i òbviament no estic d'acord amb el seu funcionament ni constitució.
Curiosament em sento encara pitjor representat per tu, especialment després de les teves declaracions a "Nació Digital" pixant fora de test. Sembla que el teu discurs es articulat des de la ignorància mes absoluta, ja que si haguessis estat passejant per les acampades, t'hauries adonat sense cap mena de problema que a plaça Catalunya, no només no s'ha pintat res, sinó que a mes resulta que hi ha urinaris perfectament ubicats i assenyalats per que no calgui pixar a allà, especialment per la gent que hi dorm ja que resultaria summament insuportable.
Per altra banda, em sembla vergonyós que per tal de tenir uns minuts, et dediquis a parlar tan negativament d'un moviment que no ha mostrat la seva renuncia a la identitat, que nomes ha expressat el fet que no es el moment idoni per discutir això que portem segles discutint sense solucionar. Hi ha coses mes importants que aquesta, al cap i a la fi si em moro de gana me la pela fer-ho en català o en castellà.
Finalment només em queda dir que si fessis servir la closca, t'adonaries que la independència no es sinònim de exclusió sinó d'integració en un país lliure que no te por d'acollir deferents cultures. També he de dir que gràcies a bestieses com les que has dit només aconseguirem que la resta de pobles de la terra ens vegin com el que no som: com un poble barbar i separatista.
Per tot això, només puc dir:
QUE NO, QUE NO, QUE NO EM REPRESENTES!!
dilluns, 6 de juny del 2011
Estimat Felip Puig
Estimats Felip Puig i govern català:
No he estat acampat a plaça Catalunya, ni tan sols he pogut participar gaire en les assemblees que s'hi duen a terme, però si que tinc molt clar que si la democràcia existeix, no és allò que defenseu des de el govern.
En un país realment democràtic, quan el percentatge de participació ciutadana en unes eleccions cau fins al 50%, el govern ha de prendre unes mesures encaminades a fer valorar la seva feina, i normalment passen per escoltar la ciutadania i prendre de nou una encertada idea de les seves necessitats. Amb aquest sistema vostre de democràcia, l'única cosa que he sentit de boca dels polítics, ha estat alegria per guanyar unes “eleccions democràtiques”, menystenint totalment els votants, milers d'ells, que no tenen cap grup de representació dins el marc actual.
Per altra banda, em satisfà enormement l'actuació que vau dur a terme el divendres 28 de maig contra tots aquells que, infeliços de pertànyer a aquesta democràcia, expressaven el seu parer tot buscant solucions als problemes adquirits després d'anys de govern egoista. Gracies a aquestes coses, m'enorgulleixo de dir que si tenia alguna recança de participar en tot el moviment dels INDIGNATS ara ja no la tinc. Gracies a vosaltres ara pren mes sentit que mai tot el moviment social que s'està duent a terme.
Gracies Felip Puig. Gracies polítics catalans.
No he estat acampat a plaça Catalunya, ni tan sols he pogut participar gaire en les assemblees que s'hi duen a terme, però si que tinc molt clar que si la democràcia existeix, no és allò que defenseu des de el govern.
En un país realment democràtic, quan el percentatge de participació ciutadana en unes eleccions cau fins al 50%, el govern ha de prendre unes mesures encaminades a fer valorar la seva feina, i normalment passen per escoltar la ciutadania i prendre de nou una encertada idea de les seves necessitats. Amb aquest sistema vostre de democràcia, l'única cosa que he sentit de boca dels polítics, ha estat alegria per guanyar unes “eleccions democràtiques”, menystenint totalment els votants, milers d'ells, que no tenen cap grup de representació dins el marc actual.
Per altra banda, em satisfà enormement l'actuació que vau dur a terme el divendres 28 de maig contra tots aquells que, infeliços de pertànyer a aquesta democràcia, expressaven el seu parer tot buscant solucions als problemes adquirits després d'anys de govern egoista. Gracies a aquestes coses, m'enorgulleixo de dir que si tenia alguna recança de participar en tot el moviment dels INDIGNATS ara ja no la tinc. Gracies a vosaltres ara pren mes sentit que mai tot el moviment social que s'està duent a terme.
Gracies Felip Puig. Gracies polítics catalans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)