Quatre anys de vaselina

Quatre anys esperant la decisió del Constitucional, esperant que espanya no ens donés un altre cop per el cul amb la seva “integritat”, esperant que la tan lloada i esmentada constitució ens defensi a tots per igual, donant el benefici del dubte a tots els espanyols que diuen defensar els drets dels ciutadans. Total per res.
Han convertit el Constitucional en un escorxador de drets bàsics fonamentals, i ho han fet amb la impunitat que els atorga l’estat espanyol. Ho han fet amb tota la mala fe del mon.
Hem arribat al límit com a catalans. Hem intentat dialogar i arribar al consens. Hem tractat de seguir els camins marcats per jugar al mateix joc que tots aquells castradors que formen el govern espanyol.
Que ens queda ara? Seguir queixant-nos de la sort que ens toca? Continuar jugant al seu joc en el que les normes estan pensades perquè perdem sempre?
Doncs no. Jo dic que ja n’hi ha prou d’aquest color, que es hora de jugar a un nou joc amb les nostres pròpies normes.
Que hem de seguir pagant? Doncs jo dic que deixem de pagar impostos i tributs franquistes. Que no som una nació? Doncs no ens deixem enganyar, tenim una llengua pròpia, una cultura pròpia, i per sobre de tot, una identitat que no compartim amb ells.
És l’hora de fer saber als nostres “representats” politics que no pensem igual que ells, que ja estem tips de la gent que s’omple la boca amb Catalunya i només defensa la seva butxaca, que son els nostres representants i no nosaltres els seus titelles amb els que jugar.
PSC, PP, CIU, ESQUERRA REPUBLICANA, INICIATIVA ELS VERDS, CIUTADANS... Ja n’estem tips, no volem jugar amb aquestes regles desiguals que ens imposeu, que o follem tots o la puta va al riu, que tenim els mateixos drets que la resta, que no som simples dispensadors de bitllets per a ús i gaudi d’espanya.
Els agradi o no, som CATALANS, amb tot el que això implica.