Esbudellat d'amor

Miro el cel i veig núvols negres. Només una taqueta de llum i cel blau. Ràpid s'esvaeix el blau per ser substituït per negre i gris fosc.
Fases d'un mateix cicle que es repeteix des dels inicis dels temps. Llum i foscor, sol i pluja, nit i dia...
La natura és vida i la vida ens tracta a tots per igual. No consola.

Mal que ens pesi i malgrat que a vegades diguem el contrari, a tots ens afecta el desamor i ens engrandeix l'amor.

Quan el que sents és amor i és compartit, et sents gran, bo, important, estimat, respectat i en definitiva bé. Per molts motius pots sentir aquest amor. No només l'amor romàntic et dona aquestes sensacions. També l'amor platònic dóna les mateixes sensacions en relació a un amic, un fill... Però és en l'amor romàntic on es viu amb més intensitat. Robert Sternberg estableix d'aquesta manera una "teoria triangular de l'amor". Aquesta es basa en tres tipus d'amor complementaris que si bé poden trobar-se per separat, és en aparèixer junts quan veritablement  fan esdevenir les relacions duradores. Intimitat, passió i compromís.

En primer lloc tenim la intimitat. Aquesta simbolitza la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts.

En segon lloc trobem la passió. Representada per la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se, generalment és la que amb més facilitat sentim en un primer terme.

En tercer i ultim lloc hi ha el compromís. Es divideix en dos: a curt termini que és el reconèixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.

Segons aquesta teoria en donar-se tots tres tipus alhora,  és quan més fàcilment ha de poder ser mantingut l'amor de parella. Ara bé, això no exclou altres combinacions de totes tres.

1. Agradar inclou només un dels components de l'amor: la intimitat. En aquest cas, agradar no és usat en un sentit trivial. Aquest agradar íntim caracteritza les amistats verdaderes, en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l'altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durador.
2. Atracció consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem "amor a primera vista". Però sense els components d'intimitat i compromís l'amor atractiu pot desaparèixer en qualsevol moment.
3. Amor buit es basa en el component de compromís sense intimitat ni passió. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el compromís es manté mentre que la passió i la intimitat es perden. En les cultures en què hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.
4. Amor romàntic és la combinació d'intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment (com en el cas d'agradar-se) i físicament gràcies a la passió existent.
5. Amor d'amic es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d'afecte i compromís continuen. També se sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida però sense desig sexual. És l'amor ideal entre membres d'una família o entre molt bons amics.
6. Amor irracional té la passió i el compromís però li manca el component d'intimitat. Aquest tipus d'amor pot ser exemplificat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar la intimitat.
7. Amor complert és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar.

¿Que fa canviar, aleshores, la combinació perfecta de tots tres?

Hi ha milers d'explicacions. Des de que mai no hi han estat de junts, fins que alguna cosa ha trastocat l'equilibri.
Mantenir una relació d'amor complet pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Sternberg remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir"
Així doncs, la mes lògica ens la dona el mateix Sternberg.

¿Que passa en canviar la combinació "ideal"?

Allò que passa és que la relació es deteriora poc a poc fins que, a la llarga, s'acaba per part d'algun dels integrants de la relació. Òbviament aquest que la acaba ho passa malament, però en ser ell qui pren la decisió, és una mica més suportable que per a l'altre element de la relació, per al qual aquell trencament es produeix sense que per part seva hagi canviat res.

Per al qui no ha pres la decisió, hi ha diverses fases, igual que en tot procés. Aquí parlaré per la meva experiència, i per tant, pot haver-hi inexactituds o disconformitats.

Jo he passat per la resignació, la incomprensió, la tristor (que un cop apareix s'allarga durant varies de les següents fases) rebuig de la realitat, desesperació, culpabilitat i esperança. No segueixo amb més fases ja que les circumstàncies de cadascú, faran que a partir d'aquest moment, les següents fases variïn d'un individu a un altre. Si no es pot arreglar la relació es sentiran una serie de coses i si es pot arreglar, se'n sentiran unes altres de ben diferents.