Bon dia...

Obren la porta de l'habitació, causant molt soroll i sento una veu estrident i carregada de mal humor. L'àvia es disculpa amb molta mala llet per entrar a l'habitació a buscar unes pastilles que l'hi calen, però mostrant que esta de mala hòstia.

Obro els ulls i prenc consciència del que està succeint. Dic a l'àvia que no em desperti, que no te cap necessitat de despertar-me cada dia perquè si. Respon que si anés a dormir abans, no em caldria dormir fins tan tard. Miro el rellotge i per a la meva sorpresa, son les 8,30h. Comencem malament. Acaba dient animalades, mentre jo li demano que apagui els llums i em deixi dormir. Surt de l'habitació sorollosament mentre faig mitja volta i intento dormir. És impossible amb els seus crits ja m'ha excitat prou com per no poder dormir ni un minut més.

Decideixo llevar-me, mentre segueixo sentint queixes de la iaia. No les entenc perquè no crida prou, però les sento amb claredat com per saber que son queixes. Em poso el pijama i surto de l'habitació tot dient a l'àvia que no cal cridar i demanant que li passa. Mala idea.

Engega la màquina de les queixes que porta dins, com les nines de Famosa duen la gravació dels plors, i comencen els retrets. El primer és: Te has comido todo el tomate!! Responc que si, en un període d'una setmana. Pues hoy no te haré la comida!! No passa res. Fa varies setmanes que no cuina res, així que això no representa cap diferència i així ho expresso. Vete de casa i vuelve con la puta de (aquí substitueixo el nom per un genèric) tu novia!! Anem malament. M'emprenyo i l'hi explico que si està enfadada amb mi, parli amb mi i de mi, però que no posi per al mig a la resta del món, menys encara a les meves parelles o ex-parelles, que a mes, mai han volgut ni han donat peu a ser família de la vella.
A continuació comença a queixar-se de ma mare, cosa que em sembla ridícula. Si tu madre no hubiera follado tanto no estarias aqui i seria mejor, ademas me debe dinero de su boda! 

"Aquí toca un punt i a part. Toca explicar com és la meva cara d'incredulitat. En primer lloc una cella, la dreta, s'alça involuntàriament fins tan amunt com és possible; en segon lloc el rostre muta en una expressió de total confusió i perplexitat, boca lleugerament oberta com un badoc, els ulls mig aclucats."

Flipa nen. Ara em surt amb els diners de la boda de ma mare, que a més van pagar els altres avis, els materns. Crec que m'hi podria jugar diners sense por de perdre'ls
i...  Un moment. ¿¿Ha dit que ma mare es una mica "ligerita de cascos" que es diu en Castellà i que si no hagués nascut seria millor?? Collons!! Avui va forta la iaia!!

Marxo cap a l'habitació a buscar una pastilleta que he de prendre, i mentre descobreixo que no en tinc cap, entra a l'habitació tot demanant un cigarro. Dic que no. No en tinc però si en tingués no li donaria de cap de les maneres. ¿Que s'ha cregut? ¿Que pot cridar-me, insultar-me, ferir-me i que desprès li donaré un cigarro tan amablement? S'ha trastocat del tot. Torna a cridar sortint de l'habitació, fotent-me una bronca increïble per tenir el llum obert. No soc un rat-penat, així que necessito el llum per no caure entre les coses que tinc a l'habitació.

Continua cridant mentre es va vestint per marxar al carrer i jo em faig l'orni tot fent temps perquè marxi i em deixi una mica tranquil.

Ja ha marxat. Com a mínim d'aquesta manera surt al carrer a caminar, que bona falta l'hi fa.

Bon dia.