Sueños

La cocina era cuadrada,  con mármoles de color claro de gran tamaño. Los muebles, lacados en color rojo vivo, estaban rematados con picaportes en color acero, con forma rectangular, con grandes puertas y un sin fin de cajones donde guardar los utensilios. En el centro, una gran mesa  con un pequeño florero de cristal con Pensamientos de tallo largo, medio sumergidos en el agua del recipiente.

Él terminaba de preparar la comida que el día siguiente ella llevaría al trabajo. Mientras que esperaba a que se enfriara, ella entró en la cocina, con la intención de lavar los platos, pero en su devenir hacia la pica, no pudo evitar acercarse a él y besarle, tiernamente, casi sin rozarse, en los labios.

Ella coge un plato, dejando que el agua caliente le acaricie la piel. Él se acerca silencioso por su espalda, sin prisas, mientras la abraza con amor y ternura, colocando sus brazos alrededor de su cintura y justo bajo su pecho, para mientras, besarle suavemente el cuello, casi sin rozar sus labios con su piel, intercalando algún que otro beso mas intenso y apasionado.

Ella ladea la cabeza con los ojos cerrados, dejándose querer por él, embriagándose con el placer de sentirse amada y deseada. Una mano de él roza suavemente su pecho izquierdo, casi como sin pretenderlo, mientras ella deja escapar en suspiro de placer. Los besos de él son cada vez mas apasionados, sin dejar de ser en ningún momento tiernos y dulces, provocando que se erice el bello de la piel de ella.

Ella deja los platos donde estaban, todavía por fregar, para suavemente rodear su propio cuerpo, colocando sus brazos sobre los de él, ejerciendo una suave presión en muestra de cariño y amor. Sigue con la cabeza ladeada, con los ojos entrecerrados, el pulso acelerado. Una mano se desliza lentamente desde su torso hasta la cintura de él, acariciándola, aproximándola hacia si. Su mano sigue en su suave descenso desde la cadera hasta rozar, muy suavemente, la protuberancia que se ha formado en los pantalones de él.

Él la gira, dejándola de frente, dejándola sentirse expuesta a su mirada penetrante, a sus besos, a sus caricias. Aproxima sus labios a los de ella, para rozándole los labios, dejar que sus respectivas lenguas se encuentren en un dulce húmedo beso. Ahora la sujeta con un brazo por la cintura, mientras con el otro le acaricia el cuello y el rostro. Sigue acariciándola con una mano mientras con la otra la dirige hacia la mesa, donde con un ligero golpecito acaban tumbando sobre la superficie el florero con los Pensamientos, dejándolo todo mojado.

Siguen los besos. Las manos de ambos están ahora en el cuerpo del otro, con pasión, para de poco en poco, ir soltando los botones de sus prendas de ropa. Él la sujeta por la cintura para de golpe subirla sobre la superficie de la mesa, dejándola sentada, con las piernas separadas, colocándose entre ellas para seguir desabotonándole los botones de la blusa, para acariciar sus grandes y bonitos pechos. Ya no están tan firmes como cuando se conocieron, pero siguen gustándole mas que ningunos otros que recuerde.

Ella le saca la camiseta de los vaqueros, a tirones, con presteza, sin prisa, disfrutando el momento, acariciándole el pecho, deteniéndose en sus pezones. Dejan de besarse el tiempo justo para quitarle la camiseta y para darle algunos besos por el cuello y el torso, ahora desnudo. Él se deja besar, mientras acaricia suavemente la cabeza y el cuerpo de ella para, en una caricia, terminar de quitarle la blusa.

Vuelven a juntar sus labios, abrazándose, acariciándose. Él la recuesta sobre la mesa, suavemente, para con delicadeza desabotonarle los pantalones y quitárselos, acariciando sus caderas, besando su estomago, encadenando besos hasta su monte de Venus, sobre su delicada ropa intima. Sus manos siguen acariciándole las piernas mientras le quita los pantalones. Los besos siguen, descendiendo por sus piernas, al tiempo que sus manos acarician suavemente sus rodillas y mas tarde sus tobillos. Suavemente le quita los zapatos y se lleva uno de sus pies a la boca, besándolo con pasión, disfrutando el momento, disfrutando con el disfrute de ella.

Ella, con los ojos cerrados, se acaricia el cuerpo con delicados movimientos, mientras deja lánguidamente un brazo al costado de su cuerpo, buscando el contacto con su amante, buscando una conexión. Se incorpora y aproxima sus labios al cuello de su amante, besándole con pasión, empujando lentamente pero sin vacilar el cuerpo erguido de su amante, para levantarse y dejarlo a él sobre la mesa.

Le quita los pantalones de un tirón, dejándolo en ropa interior, para al momento volver a poner sus manos sobre él, acariciándolo, besándole las piernas. Poco a poco las caricias se extienden por su cuerpo mientras sus labios empiezan a rozar la zona púbica. Sus labios se amoldan a su pene, empezando un juego en el que poco a poco las caricias se tornan cómplices de sus labios, dejándole en cueros.

Los besos frotan tentadoramente la verga semi erguida de él mientras es acariciada con evidente placer.

Él se levanta y sujetandola en brazos mientras la besa en los labios, la lleva hacia el comedor donde con suavidad la deposita en el sofá. Ahora él vuelve a estar encima de ella, besándola. Sus manos cogen sus braguitas para retirarlas lentamente del lugar que ocupan, dejándolas caer en el suelo, donde encuentran su nuevo emplazamiento. Se arrodilla enfrente de ella, entre sus piernas ligeramente separadas y con firmeza pero sin brusquedad, las separa en una caricia para aproximar su cabeza a su sexo.

Aspirando su aroma empieza a besarla. Nota su humedad y le gusta. Juguetea con su lengua mientras acaricia su vientre, sus pechos, sus piernas, sus manos. Ella le sujeta la cabeza con suavidad, disfrutando el momento.

Los besos de él van ascendiendo por su estomago, su pecho donde se demoran en los pezones, donde juguetea con su boca, mordisqueando levemente su pecho mientras con las manos los acaricia.

Sigue su ascenso hasta su boca, pasando por su cuello donde hábilmente consigue que su bello se erice de nuevo, para de nuevo jugar largamente con su lengua.

Se giran. Ella esta encima, besándole los labios. Desciende lentamente hasta su pecho. A ella le encanta besar su pecho, besar sus pequeños pezones, jugar como juegan con ella. Desciende nuevamente besándole el torso hasta llegar a su erecta vara.

Lame con su lengua, besa con sus labios y juguetea con su boca.

Unen sus labios de nuevo y situándose sobre él, con lentitud, desciende al tiempo que siente como él se mete dentro de ella. Sus manos entrelazadas muestran que su unión es mucho mas fuerte que cualquier deseo pasajero. Se mueven acompasados como bailando una lenta, suave y vieja melodía, conocida desde el principio de los tiempos. Se miran, se besan, se quieren, son felices.

Él los gira para ponerse encima y marcar el ritmo ahora. Ella disfruta sintiendo como la desea su amante pareja, como se compenetran al hacer aquello.

Jadean, suspiran, se besan, se muerden los labios, jadean, se besan...

Terminan como en una explosión mutua de placer, el uno en el otro. Sus besos, ahora dulces y amorosos marcan el final. Se separan lentamente, sin dejar de besarse, empezando un abrazo que les llevará a ambos al sueño mas profundo y relajado que son capaces de compartir.

Bon dia... (segona part)

Torno a casa per dinar amb l'esperança que l'àvia s'hagi tranquilitzat. No és així. Lluny d'haver-se tranquilitzat continua en plan guerrero donant motius per la baralla.

Només entrar per la porta m'etziba un : Tu madre tendria que haber follado menos para no tenerte.  Flipo en colors, que em maltracta potser és una impressió meva, però trobo que la iaia es passa un colló de mico. No cal dir el que diu. A continuació em parla de diners una dona que cobra dues pensions que sumades arriben als mil euros, mentre que jo tot just arribo als dos-cents cinquanta al mes. Col·laboro en el que puc, però els diners donen de si el que donen. No hi puc fer mes. ara continua amb comentaris de l'estil de: Vuelve con tu novia para que te folle y te vuelva a dejar colgado!! Gratuït i innecessari.

Sóc una clara víctima de maltractaments psicològics continuats. Al mateix temps m'exigeix trobar feina i no perdre mes el temps amb l'ordinador, sense ni voler entendre que els currículums avui, en el segle XXI s'envien per mail.

Decideixo marxar de casa ja que ara continua amb una bronca descomunal perquè em menjo el pa i el tomàquet (pa amb tomàquet, com a bon català), tot i que cada mati vaig a buscar dues barres de pa perquè ella tingui pa per als seus àpats. Malgrat que la única cosa que hi ha a casa per menjar, és pa amb tomàquet. Que collons vols que mengi si no hi ha res més que pa i tomàquet?

Decideixo marxar de casa per evitar la baralla que ja dura més del que m'agrada i finalment vaig a prendre un cafè, tot fent temps fins que els amics surtin de casa.

Acaba un altre feliç dia al costat de la iaia...

Aquesta nit dormiré a casa d'uns amics. Serà la millor opció.

Bon dia...

Obren la porta de l'habitació, causant molt soroll i sento una veu estrident i carregada de mal humor. L'àvia es disculpa amb molta mala llet per entrar a l'habitació a buscar unes pastilles que l'hi calen, però mostrant que esta de mala hòstia.

Obro els ulls i prenc consciència del que està succeint. Dic a l'àvia que no em desperti, que no te cap necessitat de despertar-me cada dia perquè si. Respon que si anés a dormir abans, no em caldria dormir fins tan tard. Miro el rellotge i per a la meva sorpresa, son les 8,30h. Comencem malament. Acaba dient animalades, mentre jo li demano que apagui els llums i em deixi dormir. Surt de l'habitació sorollosament mentre faig mitja volta i intento dormir. És impossible amb els seus crits ja m'ha excitat prou com per no poder dormir ni un minut més.

Decideixo llevar-me, mentre segueixo sentint queixes de la iaia. No les entenc perquè no crida prou, però les sento amb claredat com per saber que son queixes. Em poso el pijama i surto de l'habitació tot dient a l'àvia que no cal cridar i demanant que li passa. Mala idea.

Engega la màquina de les queixes que porta dins, com les nines de Famosa duen la gravació dels plors, i comencen els retrets. El primer és: Te has comido todo el tomate!! Responc que si, en un període d'una setmana. Pues hoy no te haré la comida!! No passa res. Fa varies setmanes que no cuina res, així que això no representa cap diferència i així ho expresso. Vete de casa i vuelve con la puta de (aquí substitueixo el nom per un genèric) tu novia!! Anem malament. M'emprenyo i l'hi explico que si està enfadada amb mi, parli amb mi i de mi, però que no posi per al mig a la resta del món, menys encara a les meves parelles o ex-parelles, que a mes, mai han volgut ni han donat peu a ser família de la vella.
A continuació comença a queixar-se de ma mare, cosa que em sembla ridícula. Si tu madre no hubiera follado tanto no estarias aqui i seria mejor, ademas me debe dinero de su boda! 

"Aquí toca un punt i a part. Toca explicar com és la meva cara d'incredulitat. En primer lloc una cella, la dreta, s'alça involuntàriament fins tan amunt com és possible; en segon lloc el rostre muta en una expressió de total confusió i perplexitat, boca lleugerament oberta com un badoc, els ulls mig aclucats."

Flipa nen. Ara em surt amb els diners de la boda de ma mare, que a més van pagar els altres avis, els materns. Crec que m'hi podria jugar diners sense por de perdre'ls
i...  Un moment. ¿¿Ha dit que ma mare es una mica "ligerita de cascos" que es diu en Castellà i que si no hagués nascut seria millor?? Collons!! Avui va forta la iaia!!

Marxo cap a l'habitació a buscar una pastilleta que he de prendre, i mentre descobreixo que no en tinc cap, entra a l'habitació tot demanant un cigarro. Dic que no. No en tinc però si en tingués no li donaria de cap de les maneres. ¿Que s'ha cregut? ¿Que pot cridar-me, insultar-me, ferir-me i que desprès li donaré un cigarro tan amablement? S'ha trastocat del tot. Torna a cridar sortint de l'habitació, fotent-me una bronca increïble per tenir el llum obert. No soc un rat-penat, així que necessito el llum per no caure entre les coses que tinc a l'habitació.

Continua cridant mentre es va vestint per marxar al carrer i jo em faig l'orni tot fent temps perquè marxi i em deixi una mica tranquil.

Ja ha marxat. Com a mínim d'aquesta manera surt al carrer a caminar, que bona falta l'hi fa.

Bon dia.

Un dia qualsevol...

Obro els ulls, lentament, tot acabant de fer fora la son dels meus ulls. Escolto la radio que engegada tota la nit, em proporciona musica per relaxar la fera que tots duem a dins; agafo i em poso les ulleres; miro al meu voltant intentant esbrinar quina hora és. Al mòbil veig que son les 10,30h i m'aixeco disposat a prendre un cafè, vestir-me i acompanyar l'àvia al mercat.

Surto de l'habitació i sorpresa. L'àvia està de mal humor. Qualsevol excusa és bona per enfadar-se i deixar anar bilis contra el món o contra qui estigui més a prop. La mala notícia és que qui està més a prop, soc jo. Es presenta un dia difícil.

Cerco paciència dins meu i de fet la trobo. No hi ha cafè a casa, ni pa, ni practicament res per menjar ni esmorzar. Em vesteixo  resignat a anar al mercat i en preguntar a l'àvia, em diu que ella està cansada i que no hi va. Això si, tot ho diu culpant-me del seu mal dia. Jo soc el culpable. Proposo anar jo a mercat i comprar el que em digui, però sembla que aquesta opció és impossible perquè segons ella, jo amb 32 anys, no se comprar. Només ella en sap i qualsevol cosa que compri jo és una merda.

Decideixo provar si vol tabac, ja que m'ha despertat els últims dos dies per demanar-me tabac abans de les vuit del matí, però em crida dient que no fumarà i que no li cal res per ella. Tot i així insisteixo: ¿No te falta leche, abuela? Pues dame (dinero) para la leche y voy yo. Un altre cop enfadada: Dame, dame, dame, no se puede vivir pidiendo!! Exclama malhumorada. Ella mai és conscient del que jo aporto a casa. Només ella paga, només ella és pobre i sense diners per res, malgrat que cobra dues pensions que la situen al llindar dels "mileuristes", malgrat que paga un lloguer de menys de dos-cents vint €/mes, malgrat que el butà i el telèfon els pago jo.

Em dona deu euros i vaig al Mercadona a comprar llet per ella i cafè. Tot plegat deu euros amb quatre cèntims.Torno a casa, quart pis sense ascensor. Primer viatge del mati. Següent bronca en entrar a casa: No has traido pan? Com collons he de portar pa si diu que no en vol?? Faig paciència. Torno a baixar al carrer, compro pa i torno a pujar a casa. El pa ja l'he pagat jo. No traes mi tabaco? Collons!! Aquesta dona està sonada. No fa ni mitja hora ha dit que no volia tabac, i ara em clava la bronca per no portar-ne. Em farà parar boig. Dame dinero para tu tabaco y voy. Nova bronca exigint que li pagui jo el tabac. Explico que jo compro tabac cada dos o tres dies perquè no tinc diners per comprar més sovint, que tot i així cada cop que l'hi ve de gust, es fot el meu tabac. Inútil. Només serveix per tenir una altra bronca, tot i que afluixa els calers.Tercer viatge al carrer.

Compro tabac i torno a pujar a casa. Tercera pujada fins a casa. L'àvia segueix de mal humor. Li dono el tabac i amablement li dic que avui dino amb ma mare que com cada dimarts ve a Barcelona i aprofitem per dinar junts. Una altra bronca, perquè no dino amb ella. Collons, que dino amb ella casi cada dia!!!  No hi ha manera. És hora de marxar al bar a connectar-me a Internet, penjar questa bestiesa al bloc i esperar a la mare, que impuntual com és ella, encara no ha arribat. Hem quedat a la una, però ja fa tard.

Prosperando

Cuando se cierra una etapa de la vida, es momento para abrir otra. Los sueños pueden permanecer inalterados, incluso las esperanzas, pues son totalmente independientes de las etapas de nuestra vida.

En este momento mi vida me aleja irremediablemente de mi sueño. Afortunadamente solo de uno, con lo que sigo teniendo (por fin) varios sueños tras los que correr y por los que luchar.

La paz se esta instalando en mi vida, tras una larga temporada de ir acumulando desdicha, dudas, miedos y pérdidas. Muchas han sido las dudas y la desconfianza para con el mundo y su sistema; enormes han sido los miedos que he soportado y terribles las perdidas. Con todo, más que justificada la desdicha.

No hablaré de los sueños que si tengo, sino de aquel del que me alejo.

Como nos pasa a muchos, mi sueño tiene que ver con una persona. En mi caso una mujer, pero eso no cambia nada. Mi sueño es muy concreto en cuanto al tipo de relación que quiero tener con dicha persona, sin empequeñecer lo grande de lo que si tengo con ella. Es la persona que mas me conoce, de largo, es también la que mejor me comprende y la que sabe bien como espolearme o calmarme según requiera la situación. Es la mejor amiga que tengo. También es mi ex-pareja, por cierto.

Lo cierto es que quisiera que en el futuro podamos recomenzar una relación de pareja como, parafraseandola, seria lo resultante de la ilusión y el enamoramiento del principio y lo mucho que nos conocemos ahora. Eso seria tan brutal, que justificaría casi cualquier situación vivida con anterioridad, por malo que fuere el recuerdo que guardemos de ello. Puede que solo sea mi opinión.

Sueño que en el ultimo momento de mi vida, es esa persona la que me da la mano, tiernamente, con amor, con confianza. Sueño que siempre estará a mi lado y que sabremos encontrar la felicidad.

Solo es un sueño. Así seguirá siendo por siempre quizás, pero siempre sera mi sueño. Ahora las cosas no son así. Ahora cerramos una etapa que esta demasiado estrechamente ligada con la relación que se ha terminado. Ahora dejamos de ser pareja sin dejar de querernos, sin dejar de interesarnos el uno por el otro e incluso, sin dejar de echarnos de menos.

Este sueño del que la vida me aleja irremediablemente, es justamente la señal de que estoy cerrando esa etapa. La consciencia del alejamiento que cada vez es mayor, me da la tranquilidad y la perspectiva para ver que realmente tenemos demonios que arreglar dentro de nosotros mismos, que tenemos vidas que vivir, que por mucho que nos guste una relación, no podemos debernos solo a ella olvidando lo que somos cada cual.

El resto de mis sueños, son para perseguirlos, para tratar de vivirlos, para esforzarme cada día en que sean una realidad. El resto de mis sueños son ahora, mi tesoro.

Fins els collons de Halloween

Ahir nit de Castanyada (que no Halloween) vaig sortir una estona amb un amic dels de tota la vida per xerrar una estona, perquè volia que li expliqués perquè em sento tan trist i sol com em sento.

Vam estar gairebé quatre hores, en les que no només no vaig poder parlar gens ni mica, sinó que a més, es va dedicar a alliçonar-me i a parlar d'ell mateix. Diverses vegades em va dir : "Hem quedat perquè em parlis de tu, no de les teves relacions (tant afectives de parella com d'amistat)". Per acte seguit tornar a parlar-me d'ell.

Vaig tractar d'explicar que d'ençá que la parella i jo hem esdevingut "l'ex-parella i jo", hi ha molta gent que eren al meu voltant que han desaparegut (del voltant de l'ex-parella també) i que la poca gent que va seguir estant al nostre voltant, ara també han desaparegut, sense ni donar cap excusa. De tots ells, en el meu cas, en queden tres i amb una d'elles no hi puc comptar gaire ara ja què és l'ex.

Suposo que la cagada és meva de pensar que les coses podien anar un pel més suaus ahir en rebre la telefonada per sortir sense tenir en compte quina mena de persona és aquell "amic" que em trucava.

En definitiva, de la nit d'ahir la conclusió que en treu el "col·lega" és què jo he d'esforçar-me més en tenir amics, sense tenir en compte el fet que només jo m'esforço en mantenir vives la majoria d'amistats, sense importar el perquè de que em senti sol i trist; la que en trec jo, és què els amics no els triem, per això a vegades l'únic amic que trobem és aquell a qui realment no interessen els nostres problemes, que mai ens deixa parlar, que sempre acaba parlant de si mateix i alliçonant-te.

Esbudellat d'amor

Miro el cel i veig núvols negres. Només una taqueta de llum i cel blau. Ràpid s'esvaeix el blau per ser substituït per negre i gris fosc.
Fases d'un mateix cicle que es repeteix des dels inicis dels temps. Llum i foscor, sol i pluja, nit i dia...
La natura és vida i la vida ens tracta a tots per igual. No consola.

Mal que ens pesi i malgrat que a vegades diguem el contrari, a tots ens afecta el desamor i ens engrandeix l'amor.

Quan el que sents és amor i és compartit, et sents gran, bo, important, estimat, respectat i en definitiva bé. Per molts motius pots sentir aquest amor. No només l'amor romàntic et dona aquestes sensacions. També l'amor platònic dóna les mateixes sensacions en relació a un amic, un fill... Però és en l'amor romàntic on es viu amb més intensitat. Robert Sternberg estableix d'aquesta manera una "teoria triangular de l'amor". Aquesta es basa en tres tipus d'amor complementaris que si bé poden trobar-se per separat, és en aparèixer junts quan veritablement  fan esdevenir les relacions duradores. Intimitat, passió i compromís.

En primer lloc tenim la intimitat. Aquesta simbolitza la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts.

En segon lloc trobem la passió. Representada per la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se, generalment és la que amb més facilitat sentim en un primer terme.

En tercer i ultim lloc hi ha el compromís. Es divideix en dos: a curt termini que és el reconèixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.

Segons aquesta teoria en donar-se tots tres tipus alhora,  és quan més fàcilment ha de poder ser mantingut l'amor de parella. Ara bé, això no exclou altres combinacions de totes tres.

1. Agradar inclou només un dels components de l'amor: la intimitat. En aquest cas, agradar no és usat en un sentit trivial. Aquest agradar íntim caracteritza les amistats verdaderes, en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l'altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durador.
2. Atracció consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem "amor a primera vista". Però sense els components d'intimitat i compromís l'amor atractiu pot desaparèixer en qualsevol moment.
3. Amor buit es basa en el component de compromís sense intimitat ni passió. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el compromís es manté mentre que la passió i la intimitat es perden. En les cultures en què hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.
4. Amor romàntic és la combinació d'intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment (com en el cas d'agradar-se) i físicament gràcies a la passió existent.
5. Amor d'amic es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d'afecte i compromís continuen. També se sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida però sense desig sexual. És l'amor ideal entre membres d'una família o entre molt bons amics.
6. Amor irracional té la passió i el compromís però li manca el component d'intimitat. Aquest tipus d'amor pot ser exemplificat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar la intimitat.
7. Amor complert és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar.

¿Que fa canviar, aleshores, la combinació perfecta de tots tres?

Hi ha milers d'explicacions. Des de que mai no hi han estat de junts, fins que alguna cosa ha trastocat l'equilibri.
Mantenir una relació d'amor complet pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Sternberg remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir"
Així doncs, la mes lògica ens la dona el mateix Sternberg.

¿Que passa en canviar la combinació "ideal"?

Allò que passa és que la relació es deteriora poc a poc fins que, a la llarga, s'acaba per part d'algun dels integrants de la relació. Òbviament aquest que la acaba ho passa malament, però en ser ell qui pren la decisió, és una mica més suportable que per a l'altre element de la relació, per al qual aquell trencament es produeix sense que per part seva hagi canviat res.

Per al qui no ha pres la decisió, hi ha diverses fases, igual que en tot procés. Aquí parlaré per la meva experiència, i per tant, pot haver-hi inexactituds o disconformitats.

Jo he passat per la resignació, la incomprensió, la tristor (que un cop apareix s'allarga durant varies de les següents fases) rebuig de la realitat, desesperació, culpabilitat i esperança. No segueixo amb més fases ja que les circumstàncies de cadascú, faran que a partir d'aquest moment, les següents fases variïn d'un individu a un altre. Si no es pot arreglar la relació es sentiran una serie de coses i si es pot arreglar, se'n sentiran unes altres de ben diferents.